Vés al contingut
Imatge

Relat col·lectiu elaborat a les classes de l’Ateneu Candela, Juny 2009

Enviat per kttr el

Cos

Quan la vida es veu bloquejada, quan ens bloquegen per una situació administrativa, ens retarden el futur, però ens queda la veu i la paraula. Aquí us presentem el nostre relat col·lectiu, elaborat a les classes de l’Ateneu Candela. Relat de diferents experiències que s’uneixen en una. Totxs tenim experiències, no són tan dispars, encara que vinguem del Senegal, Marroc, Algèria, Paquistan. Ens uneix la por, la ràbia, l’esperança i les ganes d’avançar junts. Baixa't l'audio a: http://communia.info/drupalup/?q=node/718

 

Quan jo vaig marxar del meu país ho vaig fer perquè sentia curiositat, volia treballar, de jardinera, en un restaurant, de futbolista, de mecànic, d’electricista, en un forn de pa, de cambrer, en un magatzem, de tot.

Vaig venir a Terrassa perquè aquí vivia part de la meva família. Abans d’arribar jo m’imaginava que espanya era més petita i que hi havia muntanyes més altes. Sabia que hi havia moltes llengües com al meu país. Creia que la vida aquí era més fàcil i és més difícil que a casa meva.

Mai vaig imaginar que quan vindria aquí vendria CDs, ulleres.. pensava que podria guanyar diners sense problemes.

Jo vaig arribar amb avió, vaig sortir una tarda calorosa de Dakar i vaig arribar a la nit a Las Palmas. L’endemà agafava l’avió cap a Madrid i després Barcelona. Durant el mes que vaig estar aquí no vaig trobar feina i vaig marxar a Amsterdam , sis anys després he tornat aquí.

Jo vaig pujar a un camió a Tànger, entre les rodes. Un viatge amb ferry i estava a Algeciras. Vaig saltar la balla del port, vaig caminar de nit seguint les vies del tren, fugint de la ciutat, del perill. Al cap d’una estona de caminar, veia llums, les vaig seguir, no sé com però tornava a estar a Algeciras. Allà vaig comprar un bitllet d’autobús i vaig marxar.

Jo vaig agafar un cotxe des de Daara fins a Mauritània, un viatge de dotze hores dormint. A la matinada vaig pagar el meu bitllet per Europa. Vam cantar la sortida perquè estàvem contents i després de sis dies vaig arribar a Tenerife. Sis dies pensant amb la família, amb molta por, veient les estrelles, pensant en el futur.

Jo vaig venir dins d’un contenidor des del port de Tànger. Érem onze, un viatge amb companys, desconeguts, dones, vells. Hi havia poc aire per respirar. Al arribar a Barcelona era de nit. Vam treure les eines, vam obrir les portes i vam saltar a fora. Aquella nit havia guanyat el Barça, no hi havia ningú al port.

Quan vam arribar a Tenerife uns homes armats ens van agafar, policia, militars o marine, i ens van portar a la Creu Roja. Uns dies tancats en un edifici, i després el nostre primer viatge amb avió, cap a Madrid. Allà cadascú triava autobús i marxava. Valencia, Barcelona, Oviedo, Galicia..

Un dimecres de juny em trobava esperant en una estació de tren que es deia RENFE Est. La gent va amb presses, entre elles es diuen hola, que tal, adéu i ja està. Al cap d’una hora va venir el meu amic a buscar-me. Ell treballava i jo tenia por i em quedava a casa tancat i avorrit.

Després se’m va passar. Vaig conèixer la Rambla hi havia molts arbres, cotxes aparcats. Vaig conèixer una ciutat de xemeneies, moltes fruiteries i tendes de roba.

Quan de nit tornava a casa em sorprenia que al mirar cap al cel no veia estrelles.

Al meu voltant tothom parlava fent blablabla i volia entendre a la gent. Per això vaig apuntar-me a fer classes, per poder comprendre-la, conèixer nous amics, companys i la meva nova ciutat.

Ara fa quasi tres anys que visc a Terrassa. Veig que les lleis que m’apliquen són difícils, injustes i cruels. Però encara jo somio amb la residència. Quan la tingui, tindré llibertat, podré anar i tornar al meu país a l’agost. Treballar assegurada i si estic malalta quedar-me a descansar a casa, caminar tranquil·lament pel carrer. Treurem el carnet de conduir, llogar un pis, demanar un crèdit al banc. Anar a la platja, a la Feria d’abril, a La Patum, als San Fermines. Simplement conèixer bé la meva nova casa.

Autors i autores: Cheikh Fall, Cheikh Sadibou ndiaye, Abbou Khadre, Issa Seck, Serigne Mbacke Mdina Ba, Cheikh Diop, Diassa Diaw, Tapha Lo Thiane, Noudjoud Megabbar, Laia Santesmasses i altres col•laboracions.

Terrassa 17 de juny del 2009

----EN CASTELLANO----

Cuando la vida se ve bloqueada, cuando nos bloquean por una situación administrativa, nos retrasan el futuro, pero nos queda la voz y la palabra. Aquí os presentamos nuestro relato colectivo, elaborado en las clases del Ateneu Candela. Relato de diferentes experiencias que se unen en una. Todos tenemos experiencias, no son tan dispares, aunque vengamos de Senegal, Marruecos, Algeria, Paquistán. Nos une el miedo, la rabia, la esperanza y las ganas de avanzar juntos. Encontrarás el audio en: http://communia.info/drupalup/?q=node/718

Cuando me fui de mi país lo hice porque sentía curiosidad, quería trabajar, de jardinera, en un restaurante, de futbolista, de mecánico, de electricista, en una panadería, de camarero, en un almacén, de todo.

Vine a Terrassa porque aquí vivía parte de mi familia. Antes de llegar yo me imaginaba que España era más pequeña y que había montañas más altas. Sabía que había muchas lenguas como en mi país. Creía que la vida aquí era más fácil y es más difícil que en mi casa.

Nunca imaginé que cuando estuviera aquí vendería CD’s, gafas..pensaba que podría ganar dinero sin problemas.

Yo llegué en avión, salí una tarde calurosa de Dakar i llegué de noche a Las Palmas. A la mañana siguiente cogía el avión hacía Madrid y después Barcelona. Durante el mes que estuve aquí no encontré trabajo y me fui a Ámsterdam, seis años después he vuelto aquí.

Yo subí en un camión en Tánger, entre las ruedas. Un viaje en ferry y estaba en Algeciras. Salté la valla del puerto, caminé de noche siguiendo las vías del tren, huyendo de la ciudad, del peligro. Al cabo de un rato de andar, veía luces, les seguí, no sé como pero volvía a estar en Algeciras. Allí compré un billete de autobús y me fui.

Yo cogí un coche desde Daara hasta Mauritania, un viaje de doce horas durmiendo. Por la madrugada pagué mi billete para Europa. Cantamos a la salida porque estábamos contentos y después de seis días llegué a Tenerife. Seis días pensando en la familia, con mucho miedo, viendo las estrellas, pensando en el futuro.

Yo vine dentro de un contenedor des del puerto de Tánger. Éramos once, un viaje con compañeros, desconocidos, mujeres, viejos. Había poco aire para respirar. Al llegar a Barcelona era de noche. Sacamos las herramientas, abrimos las puertas y saltamos fuera. Esa noche había ganado el Barça, no había nadie en el puerto.

Cuando llegamos a Tenerife unos hombres armados nos cogieron, policía, militares o marine y nos llevaron a Cruz Roja. Unos días cerrados en un edificio, y luego nuestro primer viaje en avión hacía Madrid. Allí cada uno elegía autobús y se iba. Valencia, Barcelona, Oviedo, Galicia...

Un miércoles de junio me encontraba esperando en una estación de tren. La gente va con prisas, entre ellas se dicen hola, adiós, que tal y ya está. Al cabo de una hora vino mi amigo a buscarme. Él trabajaba y yo tenía miedo y me quedaba en casa encerrado y aburrido.

Después se me pasó. Conocí la rambla, había muchos arboles, coches aparcados. Conocí una ciudad de chimeneas, muchas fruterías y tiendas de ropa.

Cuando volvía a casa de noche me sorprendía que al mirar al cielo no veía estrellas. A mi alrededor todo el mundo hablaba haciendo blablabla y yo quería entender a la gente. Por eso me apunté a clases, para poder comprenderla, conocer nuevos amigos y compañeros y mi nueva ciudad.

Ahora hace casi tres años que vivo en Terrassa. Veo que las leyes que me aplican son difíciles, injustas i crueles. Pero aun yo sueño con la residencia. Cuando la tenga, tendré libertad, podré ir y volver a mi país durante el agosto. Trabajar asegurada y si estoy enferma quedarme a descansar en casa, andar tranquilamente por la calle. Sacarme el carné de conducir, alquilar un piso, pedir un crédito en el banco. Ir a la playa, a la Feria de Abril, a la Patum, a los San Fermines. Simplemente conocer bien mi nueva casa.

Autores y autoras: Cheikh Fall, Cheikh Sadibou ndiaye, Abbou Khadre, Issa Seck, Serigne Mbacke Mdina Ba, Cheikh Diop, Diassa Diaw, Tapha Lo Thiane, Noudjoud Megabbar, Ndiaga Toure, Marta i Laia Santesmasses, Txetos Sala y otras colaboraciones.

Terrassa 17 de junio del 2009