Grupos

Cafè del Candela 124 posts Communia 16 posts L'Embarral 31 posts
Synusia 9 posts

Participa

Informacio útil

Cinefòrum: Cuidar entre terres

El proper dimarts 18 de gener a les 19h, us convidem al cinefòrum i posterior debat al voltant del documental "Cuidar entre terres. Qui sosté la vida quan les dones migren?", produït per La Directa CooperAcció i amb guió de Berta Camprubí, Anna Celma, Núria Gebelli, Estel·la Marcos i Meritxell Rigol.

Un cop acabada la projecció (48'), hi haurà una taula de debat amb membres del SAD Terrassa, el Servei d'Atenció Domiciliària de la ciutat. El debat serà obert per a totes. A més a més, el col·lectiu feminista de la ciutat La Guerrilla dels Cossos, farà un repàs al seu recorregut en matèria de cures.

Qui sosté la vida quan les dones migren?

A diferència de la migració masculina, la de les dones desencadena cadenes de cures: mentre a les ciutats i els països de destinació moltes migrades, desplaçades i exiliades són ocupades al sector domèstic i, amb el seu treball precaritzat, omplen un buit que tradicionalment han cobert les dones de manera no remunerada dins de la família, al seu país o territori d’origen el dèficit de cures que hi queda quan migren és cobert per altres dones. Sovint, àvies, tietes, germanes... queden a càrrec d’infants i persones dependents. En ocasions, són altres migrades les que pal·lien el buit, en condicions encara més precàries que les suportades per les migrades al Nord global.

La fuga de cures associada a la migració de les dones traspassa l’entorn familiar; també afecta la comunitat i el territori. La defensa dels béns naturals, molt feminitzada, també pateix que les dones hagin d’allunyar-se.

Contextos d’empobriment i violència amb petja occidental són el teló de fons de les cadenes de cures. Un fenomen, transnacional i urbanitzat, que evidencia la tensió entre les necessitats de les persones i les necessitats dels mercats per acumular capital. Un fenomen que delata com la responsabilitat quotidiana de sostenir la vida, de l’entorn familiar als béns naturals, resta lluny de situar-se al centre de les polítiques i assumir-se de manera col·lectiva.

L'entrada és lliure amb aforament limitat.