| Cafè del Candela 126 posts | Communia 17 posts | Escoleta d'idiomes Maan yad f yad 0 posts |
| L'Embarral 32 posts | Synusia 10 posts |
| Cafè del Candela 126 posts | Communia 17 posts | Escoleta d'idiomes Maan yad f yad 0 posts |
| L'Embarral 32 posts | Synusia 10 posts |
ESPAIS CRÍTICS
Aportacions conceptuals per a l’anàlisi crítica de la societat des d’una perspectiva espacial
1. PRESENTACIÓ
L’objectiu d’aquesta cicle és remarcar la importància del factor espacial i territorial a l’hora d’entendre el moment present i en tant que element clau per interpretar i transformar la societat actual. Es pretén també evidenciar com, des del pensament espacial crític, és possible trobar les raons, analitzar les implicacions, valorar els impactes i, sobretot, plantejar les alternatives a l’actual crisi.
Aquest cicle parteix del treball realitzat a “Espacios críticos”, col·lecció editorial (Icaria Editorial: http://www.icariaeditorial.com/coleccion_detallada.php?id=41) i, alhora, col·lectiu de debat interessat en analitzar i difondre les claus intel·lectuals que destacats representants del pensament espacial crític proposen i que poden servir de suggerents pistes de comprensió i de prospectiva en relació a la realitat espacial contemporània. Al llarg d’aquest cicle es pretén, precisament, tractar alguns problemes i temàtiques essencials (la justícia espacial, el capitalisme financer, la responsabilitat dels llocs en un món global, la dispersió urbana, el punt de vista que imposen els mapes, etc.) a partir de les aportacions conceptuals d’aquells pensadors. Cada sessió serà introduïda per l’autor de cadascun dels llibres de la col·lecció “Espacios críticos”, per tal de posar sobre la taula anàlisis i conceptes que, des d’aquesta perspectiva espacial, puguin ajudar a comprendre millor la complexitat de diverses problemàtiques actuals. El posterior fòrum obert a tots els assistents ha de permetre no només posar en comú i aprofundir en les esmentades propostes conceptuals com obrir el debat en torn les seves possibilitats d’ús en la pràctica quotidiana i davant problemes i projectes concrets.
2. SESSIONS
Sessió 1: Sobre la justícia espacial i la rellevància de l’espai per a l’anàlisi social.
Des de fa algunes dècades, totes les ciències socials han viscut un cert “gir espacial”, és a dir, la constatació de la rellevància d’adoptar una perspectiva espacial per a comprendre els processos socials en curs. Edward Soja n’ha estat un dels principals proponents, cercant en el passat les causes de la preeminència de la perspectiva històrica encara avui dominant per damunt de l’espacial, burxant en les diverses propostes on hi ha hagut indicis de “causalitat espacial”. En aquesta línia de pensament, la reivindicació de la “justícia espacial” vindria a ser l’element necessari que complementa i completa la “justícia social”. Així, en el moment present, tota interpretació de l’actual crisi i, sobretot, qualsevol proposta d’estructura social alternativa passa per una redistribució, reequilibri i igualtat en l’espai.
- Núria Benach i Abel Albet, autors del llibre Edward Soja. La perspectiva postmoderna de un geógrafo radical. Barcelona: Icaria, 2010 (col. Espacios Críticos, 1).
- Material complementari:
Sessió 2: Capitalisme financer, neoliberalisme i catàstrofe ambiental.
El capitalisme financer global, els seus condicionant i les seves conseqüències seran analitzats, seguint les propostes del geògraf nord-americà Richard Peet, des d’una triple perspectiva: a) el paper de les institucions reguladores globals (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç) al servei dels interessos de la globalització dels poderosos i en tant que columna vertebral de la ideologia neoliberal dominant; b) la crisi com resultat d’una enorme concentració financera en poques mans que necessita de l’especulació per tal de seguir fent créixer els beneficis: el deute, l’especulació, el risc i la por es converteixen en estructuralment endèmics al capitalisme financer; c) la societat capitalista global respon a la crisi generada mitjançant dues contradiccions que tenen les mateixes causes estructurals. Primer, una depressió econòmica, causada per una agitació financera que ni els estats ni els mercats poden resoldre, i que comporta la caiguda del consum en massa que era la base del capitalisme fordista. Segon, una catàstrofe sòcionatural emergent, marcada por un seguit de crisis ambientals. La depressió econòmica i la catàstrofe ambiental són el resultat dels riscs extrems que els actors poderosos han d’assumir sota el capitalisme financer i les polítiques neoliberales mai no podran combatre unes contradiccions de les que en són causants.
- Núria Benach, autora del llibre Richard Peet. Geografía contra el neoliberalismo. Barcelona: Icaria, 2012 (col. Espacios Críticos, 3).
- Material complementari:
Sessió 3: La urbanització s'escampa, com la governem?
Un dels trets més característics dels processos d'urbanització contemporanis és la tendència d'activitats i població a escampar-se sobre el territori. La ciutat veu així alterada de manera radical la seva forma i sorgeixen nous problemes i noves possibilitats que requereixen, de manera peremptòria, una nova forma de governar el territori. Aquesta temàtica, tan present en el Vallès, ha estat l'objecte principal de la recerca d'un dels principals urbanistes italians contemporanis, Francesco Indovina, sobre l'obra i la trajectòria del qual acaba de publicar-se el llibre Francesco Indovina: del análisis del territorio al gobierno de la ciudad. L'aparició del llibre és, doncs, una excel·lent ocasió per conversar sobre els reptes de la urbanització contemporània amb l'arquitecte Pere Montaña, que va col·laborar directament amb Indovina en els treballs preparatoris del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa, i amb el geògraf Oriol Nel·lo, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del volum.
- Oriol Nel·lo, autor del llibre Francesco Indovina. Del análisis del territorio al gobierno de la ciudad. Barcelona: Icaria, 2012 (col. Espacios Críticos, 4). Pere Montaña, arquitecte, gerent municipal de l’Ajuntament de Terrassa.
- Material complementari:
Sessió 4: La responsabilitat dels llocs en el context global I DAVANT EL DISCURS DE L’ECONOMIA FINANCERA
La globalització ha implicat un augment de les desigualtats tant socials com espacials. Avui, persones i llocs mantenen actituds i respostes cada vegada més diferents davant els fluxos i les interconnexions que la globalització genera, en funció de quin sigui el seu posicionament i la seva capacitat de decisió i poder: es tracta, segons Doreen Massey, de les diferents “geometries del poder”. Els llocs, però, no són simples receptors passius de l’impacte d’allò que és global sinó que sovint en són part activa: encara que uns llocs hi contribueixen més que d’altres, tots tenen algun tipus de responsabilitat sobre el que passa al món. Si tot està interconnectat, ciutats com Londres potser tenen una gran responsabilitat en la creació i difusió de la crisi, però des de qualsevol petit lloc també es pot teixir una xarxa de creativitat i solidaritat que contribueixi a generar estratègies per desarticular les hegemonies polítiques establertes i fer que n’apareguin de noves o alternatives. Una perspectiva fonamentada en els aspectes socials i espacials pot oferir la resposta adequada al discurs, carregat d’arguments absoluts i aparentment inqüestionables, que proposen l’economia financera i els mercats.
- Abel Albet, co-autor del llibre Doreen Massey. Un sentido global del lugar. Barcelona: Icaria, 2012 (col. Espacios Críticos, 2)
- Material complementari:
Sessió 5: Globalització i sobirania: el límits de la raó cartogràfica
A la sessió "Globalització i sobirania: el límits de la raó cartogràfica" analitzarem com
- Bernat Lladó, autor del llibre Franco Farinelli. Barcelona: Icaria, 2013 (col. Espacios Críticos, 5).
- Material complementari:
3. PONENTS
