Qui i què som? L’any 2007, un temps abans que “explotés” la bombolla immobiliària, el súperheroi Supervivienda aparegué a la ciutat de Terrassa. Després del “gran combat” entre el popular heroi i “Súper-tocho”, un grup de ciutadans de Terrassa es començà a trobar a l’Ateneu Candela, per seguir el combat pel dret a l’habitatge (el segon assalt!). Tot i que les mobilitzacions de VdeVivienda a Barcelona -i a d’atres ciutats- aconseguiren col·locar aquest problema quotidià a l’agenda política i a debat públic, les solucions no arribaven. Per això a nivell local, començarem a cercar possibes respostes a una realitat xocant vivíem dia rere dia a la nostra ciutat: una gran dificultat per accedir a “un sostre per viure” (gent sense cases), mentre la ciutat era plena d’habitatges buits (cases sense gent). A més, els que accedien a un habitatge ho havien de fer en unes condicions econòmiques i d’endeutament duríssimes (hipoteques i lloguers impagables), i cada cop es construia més. Des d’aleshores fins avui, ens reunim quinzenalment (els dimecres) per compartir aquesta problemàtica i per treballar conjuntament possibles solucions a nivell de ciutat.

El nom: UdeUrbanisme Som cosins de VdeVivienda, però ens vem batejar com a UdeUrbanisme, ja que el món de l’habitatge està íntimament relacionat amb l’urbanisme de les ciutats i del territori (la forma de fer ciutat, i de fer territori). Per exemple: en els últims anys hem vist com a les nostres ciutats es parlava de construcció d’habitatges (inclús d’habitatges sostenibles) a costa de la –insostenible- destrucció dels espais naturals que les envolten. O també: tothom coneix la segregació social que ha produït el preu de l’habitatge a la ciutat. Es pot en aquests casos parlar tan sols d’un problema d’habitatge o cal parlar d’un problema de ciutat? És per això que busquem respostes a la problemàtica de l’accés a l’habitatge, partint d’una visió àmplia que es fixa en l‘urbanisme de la ciutat. Sinó les propostes que trobem poden ser “miops” i errònies. El problema de l’habitatge en un context de crisi: què volem? En un context de crisi s’incrementarà el nombre de ciutadans que no podrà accedir a un habitatge (o amb dificultats per a fer-ho), per tant també el nombre d’habitatges buits. Això es podria resumir com: “cada cop més cases sense gent i més gent sense cases”. No obstant, actualment la societat percep el problema de l’habitatge com una prioritat de primer ordre, és un bon moment doncs per “girar la truita” i proposar o aportar solucions. És necessari debatre i informar-se sobre el problema de l’habitatge, compartir realitats i coneixements ciutadans sobre la problemàtica, així com pensar, proposar, i construïr solucions des de la ciutadania. Línies de treball i d’acció 1. Habitatges buïts: en un escenari de no cobertura de la necessitat d’habitatge i d’insostenibilitat, l’existència d’habitatges buits és especialment no desitjable, i més tenint en compte que augmentarà el nombre d’habitatges buits i la impossibilitat d’accedir-hi. 2. Polítiques d’habitatge: cal veure què està fent l’administració (sobretot local) per solucionar el problema. Cal exigir solucions i aportar idees. 3. Hipoteques: l’endeutament ha estat una de les vies d’accés principals a l’habitatge en els darrers anys. Ara, la crisi ens en fa veure les conseqüències: molts ciutadans estan en risc de perdre l’habitatge. Cal buscar solucions col·lectives a un problema que és de tots, no és just que sempre paguin les crisis els mateixos. 4. Cultura de la propietat: la gran majoria dels ciutadans són propietaris, la solució del problema està en mans també de la ciutadania. Cal canviar la percepció ciutadana dels habitatges, aquests no es pot desnvincular de la seva funció social. Per això: Aquí aniria com un resumillo de tot, però relacionat amb l’acció ciutadana, per exemple: SEREM A LES MOBILITZACIONS PER L’HABITATGE DIGNE DEFENSAREM EL DRET A L’HABITATGE DELS CIUTADANS DE TERRASSA ....... HASTA LA VIVIENDA SIEMPRE!