Informacio útil

Participa

Grups

Cafè del Candela 122 posts Communia 15 posts L'Embarral 27 posts
Synusia 317 posts Videodrome 84 posts

Presentació libre: El prejuicio psiquiátrico

14 Novembre, 2019 - 19:00 - 21:00

El proper dijous 14 de novembre a les 19h us convidem a la presentació de "El prejuicio psiquiátrico" de Giorgio Antonucci. Editat en castellà per KATAKRAK, és un dels textos fonamentals de la antipsiquiatría italiana. És, al mateix temps, un clàssic (escrit a la fi dels 70), i un llibre de rabiosa actualitat.  És el primer llibre de Antonucci traduït al castellà.

Per a la presentació ens acompanyarà Massimo Paolini (Autor del projecte editorial i traductor) | Teòric de l'arquitectura, autor de Perspectives anòmales i consultor de Art in Translation | Universitat d'Edimburg en l'àrea de les arts i l'arquitectura. Col·labora, a més, amb diverses publicacions en l'àmbit del pensament crític. Perspectives anòmales explora les relacions entre ciutat, arquitectura, idees (i llibertat).

Giorgio Antonucci (1933 Lucca – 2017 Florència) | Va estudiar medicina en les universitats de Florència i Siena. Després de llicenciar-se, va treballar com a internista en alguns barris de la perifèria de Florència. En 1968, en Cividale del Friuli, va participar en el primer departament hospitalari pensat com un pavelló obert com a alternativa al manicomi. En 1969 va treballar com a metge de secció en e Hospital Psiquiàtric de Gorizia, dirigit per Franco Basaglia. Des de 1970 fins a 1972 va dirigir el centre de salut mental de Castelnuovo ne’ Monti (Reggio Emilia), mobilitzant a la població contra el manicomi. Des de 1973 fins a 1996 es va dedicar al desmantellament de pavellons dels manicomis Osservanza i Luigi Lolli en Imola. A partir de 1996 va continuar treballant a Florència per l'alliberament de les persones de la psiquiatria. Va morir a Florència el 18 de novembre de 2017. Va ser una de les figures clau d'aquest moviment que va escombrar Europa (i va tenir especial rellevància a Itàlia), i que va tenir com a victòria agredolça el final del psiquiàtric com a centre d'internament massiu. Un èxit a mig fer, ja que la crítica a la psiquiatria anava molt més allà; carregava també contra altres formes de control i domini de les persones considerades «boges» com són els electroshocks, els comes induïts i bona part de la medicalización. En realitat, apuntava a la psiquiatria mateixa, considerada per Antonucci una autèntica pseudociencia, travessada de cap a cap per biaixos i prejudicis i sense capacitat de validar o refutar cap dels seus diagnòstics.

Grups: