| Cafeta del Candela 126 posts | Communia 18 posts | Escola d'idiomes Maan yad f yad 3 posts |
| L'Embarral 33 posts | Synusia 440 posts |
| Cafeta del Candela 126 posts | Communia 18 posts | Escola d'idiomes Maan yad f yad 3 posts |
| L'Embarral 33 posts | Synusia 440 posts |
Una de les contradiccions més evidents del nostre temps és cert discurs teòric relatiu al nomadisme, a la mobilitat, per una banda, i la realitat dels milers i milers de refugiats i desplaçats que han hagut de marxar dels seus països, per altra. Mentre s'elogia el caminar, l'errant o el rodamón, les dificultats per moure's són cada vegada més difícils per determinats grups humans. Existeix una asimetria fonamental entre els immigrants i els turistes, per exemple. Si per una banda el món de la globalització es presenta com el regne de la lliure mobilitat, l'ideal d'un espai llis, a la pràctica mai hi havien hagut tantes fronteres com ara. Amb tot, aquesta contradicció no és nova ni recent. De fet, podríem dir que forma part de la mateixa història de la humanitat. Només cal pensar en el conflicte bíblic entre Caïm i Abel, entre el sedentari i el nòmada.
El dissabte 05 de Novembre de 11h a 13h, en el marc del curs "Ciutat, Estat i Exili. Introducció a la cultura territorial europea", us convidem a la tercera sessió 'Globalització i exili' a Llibreria Synusia (C/Montserrat 136, Terrassa).
Amb la Globalització i l'època de la Xarxa, la tensió entre nomadisme i sedentarisme adopta nous matisos. Per una banda, virtualment tots som nòmades. Tots podem “navegar” per la Xarxa. El món ha esdevingut un espai de relacions, de connexions. Per altra, però, el control i les fronteres territorials són cada cop més infranquejables. En el discurs de les ciències socials i humanes, la metàfora del nomadisme no només explica la condició social i cultural del canvi de segle, sinó que esdevé un elogi polític. Sorgeixen en el camp literari i artístic manifestos varis que exalten les virtuts del caminant, del vagabund. Això no obstant, cada vegada més sectors de la societat resten confinats en un espai determinat, privats de les seva més essencial humanitat: la llibertat de moure's, de desplaçar-se.
El dissabte 22 d'Octubre d'11h a 13h, en el marc del curs "Ciutat, Estat i Exili. Introducció a la cultura territorial europea", us convidem a la seva segona sessió 'Polis, imperi i estat' a la Llibreria Synusia (C/Montserrat 136, Terrassa).
Si durant la Revolució neolítica es consolidaren els primers assentaments permanents, anys més tard començarien a institucionalitzar-se certes formes de poder territorialitzat: la polis grega, l'Imperi durant la Roma clàssica i, finalment, l'Estat modern. Cada una d'aquestes organitzacions significà una nova relació entre els nòmades i els sedentaris, entre els residents i els estrangers. Així les coses, mentre les “ciutats-estat” gregues eren estables i tenien una base política de caràcter ètnic, la Roma imperial era una estructura territorial per naturalesa mòbil i, per tant, unes fronteres necessàriament poroses. Amb el sorgiment de l'Estat i, sobretot, la idea de sobirania, les fronteres polítiques esdevindran excloents.
La resta de sessions:
El dissabte 15 d'Octubre d'11h a 13h, en el marc del curs "Ciutat, Estat i Exili. Introducció a la cultura territorial europea", us convidem a la primera sessió 'Nomadisme, sedentarisme, ciutat' a la Llibreria Synusia (C/Montserrat 136, Terrassa).
Fa milers d'anys, els primers homínids abandonaren el terreny fins aleshores segur de la selva per endinsar-se a l'interior de la sabana. Una sèrie de transformacions anatòmiques feren possible la postura erigida i la possibilitat de desplaçar-se i recórrer grans distàncies. Ens convertirem amb nòmades i s'inicià l'època de les Grans Migracions. El cap d'un temps, però, en diferents punts de la geografia mundial, tingué lloc l'origen de l'agricultura i la ramaderia. Sorgiren les primeres estructures formals de poder i les grans ciutats. Amb aquesta primera gran estructura territorial, aparegué la figura del sedentari.
La resta de sessions:
Fa temps que ens arriben un munt de propostes formatives (tallers) al Candela. L'any passat vem acollir un taller de joieria, el de costura, classes de català i castellà etc. Aquest any redoblem l'aposta per l'autoformació i l'intercanvi de coneixements entre la gent. Ens diuen que estem en crisi, però la realitat és que les persones estan més formades que mai i un munt de gent vol aprendre coses noves.
Al mes de NOVEMBRE engeguem 5 tallers nous i en mantenim 1 del curs passat.
Aquesta sessió vol recollir tota la feina de muntatge i posada a punt de la impressora que tenim al Factolab, i habilitar als assistents per a fer-la funcionar i poder imprimir objectes.
Veure més informació a http://factolab.net/es/node/201 i a http://planet.communia.org/content/grups-daprenentatge
Introducció bàsica a l'electrònica per reconèixer components a fer servir amb arduino.
Veure més a http://factolab.net/es/node/194 i a http://planet.communia.org/content/grups-daprenentatge
Actualment, tot un seguit d’iniciatives, des de l’activisme ciutadà a les noves polítiques institucionals, estan explorant la idea que els ciutadans poden organitzar-se per dissenyar ciutat: prenent el control d’espais públics i decidint sobre el seu ús, la seva funció i fent-se càrrec de la seva gestió. Com a contra-relat a la idea vertical i corporativa de la “Smart City”, sorgeixen diferents tipus de pràctiques que exploren la noció de “Smart Citizens”, en el qual l’ús de tecnologies mòbils i online serveixen per crear un model híbrid d’organització de la ciutat i reconfigurar els espais urbans. Però, enfront d’una ciutat governada verticalment, quin paper te la tecnologia en els processos d’innovació social? La tecnologia és un agent que incrementa l’emancipació social o un dispositiu que actua com a fetitxe i esborra els problemes socials?
+ info a http://escoladeligop.com/2014/06/30/inici-de-lescola-destiu-de-ligop/
Coordinació de la sessió, obertura i moderació de la taula:
NUEVAS DEMOCRACIAS LABORATORIOS Y PRÁCTICAS EN TIEMPOS DE CRISIS DE LA REPRESENTACIÓN POLÍTICA
ESTRUCTURA DEL CURSO
INTRODUCCIÓN
El 21 gener 2014 des Nociones Comunes, l'àrea d'autoformació de la Fundació dels Comuns, es llança una campanya de microfinançament mitjançant crowdfunding a la plataforma Goteo.
Amb aquest crowdfunding es pretenen aconseguir els recursos per completar la segona i última fase de desenvolupament de l'Aula Virtual. Aquesta fase és la que permetrà que el sistema d'autoformació on-line es recolzi sobre un paradigma diferent de l'habitual dins de les plataformes educatives virtuals: conformar comunitats d'aprenentatge capaços d'intervenir sobre la seva pròpia formació.
